En el presente artículo se reflexiona sobre la relación entre las prácticas artísticas y su propia materialidad partiendo del mito acerca de la inmaterialidad presente en el arte digital. Para ello se empieza con el análisis comparativo del papel de lo material y lo tecnológico en el ámbito de la historia del arte y en el estudio de los media, para posteriormente recurrir a tres perspectivas diferenciadas, pero a su vez interrelacionadas, que hacen especial hincapié en los aspectos materiales en su análisis cultural, como son la arqueología de los medios, la teoría del actor-red y el nuevo materialismo. El artículo pretende contribuir con algunas reflexiones sobre las posibles aportaciones de estas diferentes perspectivas al estudio de las artes, sus especificidades, transformaciones y desplazamientos hacia un enfoque neomaterialista en las artes. 

En aquest article es reflexiona sobre la relació entre les pràctiques artístiques i la seva pròpia materialitat partint del mite de la immaterialitat present en l'art digital. Per a això es comença amb l'anàlisi comparativa del paper del que és material i el que és tecnològic en l'àmbit de la història de l'art i en l'estudi dels mitjans de comunicació, per a recórrer després a tres perspectives diferenciades, però al mateix temps interrelacionades, que posen l'accent principalment en els aspectes materials en la seva anàlisi cultural, com ara l'arqueologia dels mitjans, la teoria de l'actor xarxa i el nou materialisme o realisme agencial. L'article aspira a contribuir a l'estudi de les arts amb algunes reflexions sobre les possibles aportacions d'aquestes diferents perspectives i les seves especificitats, transformacions i desplaçaments cap a un enfocament neomaterialista en les arts.