Com a partícip del procés de substitució lingüística i literària encarrilat per les autoritats franquistes en el conjunt de les institucions i plataformes culturals catalanes, Guillermo Díaz-Plaja es va convertir a partir de 1939 en el director d’una entitat de preguerra, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, que, reconvertida en Institut del Teatre, va ser recuperada per la Diputació Provincial de Barcelona després de la seva vinculació a la Generalitat republicana. Des del primer moment, Díaz-Plaja va projectar la seva ambició i empremta més personals en la gestió del centre. Va aconseguir que l’antiga Escola creada per Adrià Gual es convertís en una Escola Superior d’Art Dramàtic, de característiques semblants a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. Com a contrapunt a aquest reconeixement professional de la seva gestió, Díaz-Plaja va mantenir, en canvi, una posició molt tímida en relació amb la restauració de la catalanitat original del centre. Tampoc el seu projecte més ambiciós, la creació d’un Teatro de la Ciudad, amb una important i directa implicació de l’Institut del Teatre, no es va acabar de materialitzar durant el primer franquisme.

As a participant in the linguistic and literary substitution process initiated by the Franco authorities in all Catalan cultural institutions and platforms, from 1939, Guillermo Díaz-Plaja became the director of a pre-Civil War institution, the Escola Catalana d’Art Dramàtic (Catalan School of Dramatic Art), which, renamed the Institut del Teatre (Theatre Institute), was returned to Barcelona Provincial Council after its association with the Republican Government of Catalonia. From the start, Díaz-Plaja projected his most personal ambition and stamp on directing the centre. He turned the previous school created by Adrià Gual into a higher school of dramatic art, similar to the Real Escuela Superior de Arte Dramático in Madrid. However, in contrast to this professional recognition of his management, Díaz-Plaja held a very timid position with regard to restoring the original Catalan nature of the centre. Nor did his most ambitious project, the creation of the Teatro de la Ciudad (City Theatre), with significant direct involvement of the Institut del Teatre, materialize during the early Franco period.