The commercial emergence of “indie games” since 2008 represents a fundamental challenge for contemporary game studies. As we still do not have a clear definition of the indie game, its popularity and commercial success have made the conceptualization of this type of game even more complex. Far from being a pure videogame model, completely separated from the mainstream sphere, indie games often involve hybridizations and ambiguities between the alternative and the mainstream.Thus this article aims to problematize the neat conceptualizations of indie games as an opposing “genre” to mainstream games by exploring the many tensions and nuances between the alternative and mainstream dimensions that can be identified within indie game production, culture and design.The first part of the article focuses on the production and distribution issues, as well as on the cultural construction and artistic legitimation of indie games. The article then posits a design-centered analytical approach to indie games inspired by Kellner (1995) and based on “procedural rhetorics” (Bogost, 2006; Flanagan and Nissenbaum, 2014). This approach is used to look at commercially successful indie games, which we consider to be an especially suitable object of study for exploring and understanding contemporary culture through the frictions between hegemonic culture and counter-culture, progressivism and conservatism, capitalism and anti-capitalism, as well as the way we conceive these notions.

L’emergència dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 és un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definició de l’indie game, la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui més complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream, els indie games presenten sovint hibridacions i ambigüitats entre el que és alternatiu i el que és predominant.En aquest sentit, aquest article pretén qüestionar la conceptualització nítida dels indie games com un gènere oposat als videojocs mainstream, explorant les múltiples tensions i matisos entre el que és alternatiu i el que és predominant que es poden identificar en els processos de producció, la cultura i el disseny dels videojocs indie.La primera part de l’article se centra en aspectes de producció i distribució, com també en la construcció cultural i la legitimació artística de l’indie game. A continuació, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retòrica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta anàlisi s’aplica als indie games que tenen èxit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporània per mitjà de les friccions entre cultura hegemònica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.